Programa de la Conferència 2021

DIVENDRES, 2 DE JULIOL

17.00-18.45 h.

 

SALA 1: Mirades ecofeministes per la sostenibilitat de la vida

La vida humana es sosté en la biosfera i el treball reproductiu i de cures realitzat majoritàriament per dones. Des dels ecofeminismes es revisen les nostres dependències amb la vida, la natura i els cossos en un context patriarcal i capitalista que invisibilitza les dependències i enalteix la falsa autonomia de l’home. L’economia hegemònica capitalista es basa en la idea de l’Homo Economicus, un home blanc, occidental, independent, racional, que vol obtenir els majors beneficis amb el mínim cost i que últimament s’ha rentat la cara i s’ha pintat de verd a través de les propostes de Green New Deal tant als Estats Units com a la Unió Europea.

Les ponents d’aquesta taula reflexionen des de diferents àmbits d’estudi (alimentació, agroecologia, polítiques de l’aigua, les sobiranies, etc.) sobre la necessitat de ressituar la vida al centre de l’economia, per visibilitzar l’ecodepèndencia amb els ecosistemes i les interdependències entre les persones.

Ponents:

  • Stefania Barca (Universidade de Coimbra)
  • Marina Di Masso (Universitat de Vic)
  • Laia Forné Aguirre (La Hidra Cooperativa)
  • Blanca Bayas Fernández (Observatori del Deute en la Globalització i Acció Ecofeminista)

Modera: Jaume Franquesa (University of Buffalo)

 

SALA 2: Educació, universitat i recerca en temps de neoliberalisme: el menyspreu del coneixement

L’educació i la universitat són espais socials fonamentals per entendre com es reparteix el futur dels diferents membres de la societat, dels valors que han de prendre força en una societat i de les prioritats de la recerca. Per això, el capitalisme cognitiu ha volgut influir en l’organització dels recursos, en el funcionament dels centres educatius, en l’ús de les eines i de les metodologies educatives o en les formes de fer recerca.

Les conseqüències d’aquest procés han estat greus: la mercantilització del coneixement; una certa desvirtuació del saber i, específicament, d’algunes disciplines humanístiques; la penetració de les grans empreses en el sistema educatiu i en el finançament de la recerca; el predomini de les “competències” sobre els “continguts”, i l’avaluació de la recerca en termes de productivitat. Enfront d’aquest paradigma que mobilitza institucions, agències de qualificació, empreses privades, etc., es fa necessari articular la resistència de la comunitat educativa i universitària en defensa d’allò col·lectiu i que ens és comú.

Ponents:

  • Rosa Cañadell (sindicalista i activista per l’educació pública)
  • Inés Garcia (Universitat Rovira i Virgili, sindicalista i activista per la universitat pública)
  • Jorge Larrosa (Universitat de Barcelona)
  • Marta Minguella (sindicalista, activista per l’educació pública i professora)

Modera: Marta Venceslao (Universitat de Barcelona)

 

SALA 3: Més enllà de l’Estat i del mercat: el comú enfront de la mercantitlització de la vida

Aquesta taula vol oferir un espai de debat al voltant de l’abast i la capacitat de les propostes de defensa d’allò comú enfront de l’avanç de la mercantilització de les necessitats i de la lògica delegativa, burocràtica i desdemocratitzadora de la institucionalitat estatal. S’analitza l’abast (real/potencial) del municipalisme com a eina de transformació de la institucionalitat i de creació d’àmbits de realització del comú: habitatge, gestió de l’aigua, producció i distribució d’energia, etc.

Ponents:

  • Mauro Castro (La Hidra)
  • Gala Pin (activista social)
  • Annaïs Varo (Universitat de Girona, Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible)
  • Edurne Bagué (Universitat de Girona, Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible)

Modera: Marco Aparicio (Universitat de Girona)

 

 

DIVENDRES, 2 DE JULIOL

19.00 – 21.00 h.

 

SALA 1: Treballadors essencials, pandèmia i sosteniment de la societat

La pandèmia ha posat de manifest la importància de certs treballs per a la reproducció de la vida i, de fet, ha deixat en evidència que el capitalisme no remunera en base al valor social de la feina. Per tant, aquesta taula vol explorar les situacions en les quals les treballadores de sectors essencials, sovint invisivilitzats i precaritzats, han patit durant aquests últims mesos. En aquest cas, volem fer èmfasi en sectors que sovint es queden sense veu, perquè l’organització sindical és més complexa i, per tant, les seves veus són sovint silenciades en el debat públic. La taula considerarà els sectors de la neteja i els supermercats, amb la contribució d’un advocat laboralista per oferir una visió global de les situacions que estan arribant a les consultes. Cal organitzar i entendre aquests sectors, per passar del sosteniment del capitalisme a la seva subversió.

Ponents:

  • Estrella Santos (treballadora sector neteja i sindicalista)
  • Angel Fraile (treballador supermercat i sindicalista)
  • Oriol Barranco (Universitat Autònoma de Barcelona).
  • Oriol Arechinolaza (advocat laboralista, Col·lectiu Ronda)

Modera: Arantxa Tirado (Universitat Autònoma de Barcelona).

 

SALA 2: Capitalisme racial i fronteres quotidianes

En aquesta taula amb investigadors i activistes es proposa debatre dues qüestions centrals en el capitalisme actual: el rol de l’Estat i, en concret, les pràctiques de fronterització, i el component racialitzador del capitalisme. La dinàmica proposada pretén defugir qualsevol exposició acadèmica unilateral i posar en el centre locutor i d’interès les persones activistes que, d’una forma o altra, lluiten contra els racismes contemporanis. Es tractaria, doncs, de debatre les profundes relacions entre les lògiques del capital i les relacions socials emergents del capitalisme amb els sistemes i règims de ciutadania i de pertinença dominants. És a dir, en el fons, el que pretenem és debatre sobre quins són els mecanismes i les formes d’operar del capitalisme en relació amb els racismes contemporanis, per poder encarar-ho i lluitar-hi millor i per estendre aquesta lluita a altres àmbits que sovint no s’hi relacionen. El propòsit central de la taula és, per una banda, identificar de quina manera les fronteres operen en el nostre dia a dia i de quina manera obstaculitzen una vida plena i igual per les persones racialitzades i migrants, i, per l’altra, mirar d’organitzar un conjunt d’estratègies de lluita contra aquestes dinàmiques, sovint oblidades en les polítiques socials i d’habitatge.

Ponents:

  • Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola. (investigadora dels dispositius de racisme d’Estat)
  • Pastora Filigrana (advocada i activista pels drets humans)
  • Mostafà Shaimi (Universitat de Girona i Espai Antiracista Salt-Girona).

Modera: Martin Lundsteen (Observatori de l’Antropologia del Conflicte Urbà )

 

SALA 3: Desordre neoliberal: autoritarisme d’Estat i gir social reaccionari

Si alguna cosa ens confirma la gestió de la pandèmia del Covid-19 és que les estratègies neoliberals d’acumulació governen cada racó del món mentre la despossessió que les sosté degrada la vida d’una majoria social absoluta. Així és com l’Estat assumeix el seu paper clau a l’hora de donar resposta al desordre generat per i per al mercat. Els aparells repressius imposen una forma d’autoritarisme en la qual els poders judicial i policial guanyen protagonisme en la gestió del conflicte social. En aquest projecte de guerra anomenat “Espanya”, l’autoritarisme es subjectivitza, les relacions socials es policialitzen i la feixistització creix. En el camp necropolític transnacional, la repressió política es normalitza i el control punitiu de la pobresa es naturalitza. Aquest és el marc general d’un “auge feixista”, el combat del qual ens exigeix comprendre les seves causes, funcions i condicions específiques.

Ponents:

  • Mònica Clua (Universitat de Texas)
  • Daniel Jiménez (Universitat de Saragossa)
  • Alejandro Forero (Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans, Universitat de Barcelona)
  • Marta Venceslao (Universitat de Barcelona)

Modera: Gemma Garcia (La Directa)

 

DISSABTE, 3 DE JULIOL

09.45 – 11.45 h.

SALA 1: Transicions agroecològiques en un context de pandèmia

El sistema agroindustrial basa la seva organització i el seu funcionament en l’acumulació de capital i no pas a satisfer les necessitats alimentàries humanes. De fet, és un sistema injust socialment i ambientalment que no assegura una alimentació sostenible a la majoria de la població. En les últimes dècades, la producció d’aliments s’ha anat “enverdint”, però sense deixar de perseguir el creixement econòmic sostingut per les grans corporacions que dominen la indústria agroalimentària.

En aquest context, des del moviment agroecològic s’aposta per construir sistemes d’aprovisionament sostenibles en totes les seves dimensions, econòmicament, socialment i ambientalment, i que estiguin orientats a garantir una alimentació sostenible i a assegurar la sobirania alimentària dels pobles. Ara bé, aquestes xarxes alimentàries han de resistir en el mercat agroindustrial capitalista, que imposa les regles del joc i dificulta la coexistència entre les diverses alternatives.

A més a més, la pandèmia ha suposat una sèrie de canvis en aquests sistemes d’aprovisionament agroecològics i (re)obre debats sobre el seu creixement, la seva resiliència i la seva sostenibilitat. En aquesta taula debatrem els impactes i efectes de la Covid-19 en la producció agroecològica i els reptes per aconseguir una alimentació sostenible.

Ponents:

  • Paula Escribano Castaño (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • Marta G. Rivera-Ferre (INGENIO CSIC-UPV, Universitat de Vic)
  • Martina Marcet Fuentes (Ramaderes.cat)

Modera: Pati Homs (Universitat de Barcelona i L’Aresta Cooperativa)

 

SALA 2: Nació, classe o gènere: autonomia o intersecció. Quin subjecte col·lectiu per a quina revolució?

És possible construir un subjecte col·lectiu compartit per a la revolució? O per contra, són lluites autònomes que no es poden articular sense perdre sentit? Com podem pensar aquestes opressions relacionades o s’han de pensar aïlladament? Els debats actuals al voltant de la revolució assumeixen que no hi ha un subjecte únic de canvi, però llavors, ¿com es poden construir una sèrie de demandes que portin a la transformació radical del conjunt de relacions socials? En aquesta sessió explorarem la (im)possibilitat de construir un horitzó compartit de lluita i emancipació sense renunciar a les diferents especificitats.

Ponents:

  • Joan Tafalla (historiador, Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya)
  • Maria Rodó (Universitat de Barcelona, activista feminista)
  • Laura Vega Fernández (cambrera i militant de l’Esquerra Independentista)
  • Albert Botran (historiador)

Modera: Ignasi Bernat (Universitat de Winchester)

 

 

DISSABTE, 3 DE JULIOL

12.00 – 14.00 h.

 

SALA 1: Transitant cap a un nou model productiu

Arran de la crisi ocasionada per la pandèmia de la Covid-19 i de les múltiples deficiències mostrades pel mercat capitalista a l’hora de fer front a les necessitats socials més bàsiques i els límits dels estats en la seva actuació per fer front a l’emergència sanitària, ha ressorgit el debat sobre quin model productiu caldria bastir per donar resposta a les nostres societats. Una major planificació centralitzada podria ser la garantia que el mercat i el capital no actuen exclusivament per l’interès dels rendistes i capitalistes? Caldria pensar en models autocentrats en les necessitats i potencialitats del nostre territori? Un model publicocomunitari on el cooperativisme i l’ESS tinguessin un rol director?

Ponents:

  • Antoni Soy (economista)
  • Sergi Cutillas (economista, Ekona)
  • Miren Etxezarreta (economista).
  • Ivan Miró (sociòleg, cooperativista de La Ciutat Invisible).

Modera: Elena Idoate Ibáñez (economista, Seminari d’Economia Crítica Taifa).

 

 

SALA 2: Disputar el bar

Aquesta taula explorarà les possibilitats i dificultats d’organitzar el sector de l’hostaleria. En el moment actual, l’hostaleria ha estat un dels sectors econòmics que han patit les conseqüències immediates i econòmiques de la pandèmia, però alhora un dels sectors més crítics amb les restriccions imposades. Però, tot i ser un sector vital per l’economia actual del país, és també un sector ple de contradiccions i aspectes que ens obren la porta a entendre més bé les relacions de conflicte entre treball i capital. En aquest debat es vol explorar la situació del treball a l’hostaleria en relació amb les dificultats d’organitzar una classe treballadora atomitzada pel treball autònom i per les empreses petites i familiars, però també vol analitzar l’altra cara de la moneda, exemplificada per l’entrada massiva de “fons voltors” i grans grups empresarials al sector (sobretot a partir de l’anterior crisi). Finalment, volem obrir la porta a les possibilitats cooperatives i postcapitalistes que podem trobar en el sector.

Ponents:

  • Berni Sorinas (Can Manel)
  • Ponent a confirmar (La Deskomunal)
  • Joaquim Romero (exrepresentant sindical)
  • Ponent a confirmar (treballadora d’hostaleria)

Modera: Mònica Clua (Universitat de Texas)

 

 

SALA 3: Reactualitzar la Revolució: què hem d’entendre avui per Revolució i com es fa?

La revolució s’ha entès tradicionalment com aquell esdeveniment polític on el subjecte històric “assalta el palau”, pren el poder i accelera els ritmes de transformació d’un sistema, interconnectant una vessant destructiva i una altra de constructiva, no tan sols respecte als actors i les institucions polítiques, sinó a tot el sistema de relacions econòmiques i socials. La revolució soviètica del 1917, la revolució cubana del 1959, la victòria electoral d’Hugo Chávez el 1998, etc., impliquen l’inici de revolucions als seus respectius països.

Ara bé, no hi ha dubte que durant les últimes dècades han tingut lloc, en les nostres societats, transformacions importants en l’àmbit de l’Estat, el Dret, l’estructura social, el poder, el treball, els subjectes col·lectius, etc., que ens obliguen a repensar i redefinir el concepte de revolució. És avui possible, en la nostra societat, fer la revolució? Què hem d’entendre per revolució i a través de quin mètode pot o no pot dur-se a terme?

Discutir com reactualitzar el concepte de revolució per fixar un horitzó d’acció política per a les classes populars és avui l’objectiu d’aquesta taula.

Ponents:

  • Manuel Delgado (Universitat de Barcelona)
  • Jule Goikoetxea (Universitat del País Basc)
  • Albert Noguera (Universitat de València)
  • Josep Maria Antentas (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

DISSABTE, 3 DE JULIOL

16.30 – 18.30 h.

SALA 1: Capitalisme digital: sobirania tecnològica i producció de coneixement

En poc més de 15 anys, el que era només un sector econòmic emergent, de projecció aparentment limitada i circumscrit a un reduït segment de població, ha passat a dominar bona part de l’economia global. A la mateixa velocitat amb què Internet es convertia en la infraestructura econòmica i social fonamental de la societat global, van créixer corporacions que van saber aprofitar la ideologia neoliberal dominant. D’aquesta manera, companyies com Google, Amazon, Tencet, Facebook o Alibaba (totes elles entre les majors companyies per capitalització), s’han erigit com a poderosos actors globals, gegants econòmics amos de les tecnologies amb les quals la societat accedeix a la informació, es comunica, fa negocis, es transporta o treballa. El capitalisme digital ha passat no tan sols a hegemonitzar els aspectes més dinàmics de l’economia, sinó a dibuixar noves formes d’explotació algorítmica, imposant un règim brutal de vigilància sobre treballadores i usuàries. També ha passat a controlar i definir les velles i noves indústries de producció cultural, com la música, el cinema, els llibres o els videojocs. Així mateix, ha establert un model vigilat i restrictiu d’accés a l’esfera pública, controlat per algorismes propietaris, tant a dins de les seves plataformes (com Facebook) com a fora amb l’ús cada cop més creixent d’invasives tècniques de reconeixement facial. Enfront d’aquesta realitat d’opressió i dominació sorgeixen per descomptat no una, sinó diverses preguntes sobre què fer? Partint d’aquest context distòpic, les participants oferiran una panoràmica sobre com combatre, resistir i construir una vida no capitalista capaç d’usar la tecnologia com una eina d’emancipació.

Ponents:

  • Eurídice Cabañes (filòsofa, codirectora de ArsGames)
  • Javier de Rivera (Universitat Complutense de Madrid)
  • Carla Barrio (Universitat Complutense de Madrid)
  • Ekaitz Cancela (Universitat del País Basc)

Modera: Aitor Jiménez (Universitat de Melbourne)

 

SALA 2: Lluites, alternatives i estratègies emancipadores: aprenentatges de la Comuna de París en el seu 150è. aniversari

Enguany es celebra el 150è. aniversari de la Comuna de París, del 1871. L’experiència de democràcia i autogestió de la Comuna va ser un esdeveniment que va suposar un punt d’inflexió en la història contemporània i que, malgrat la seva derrota, es va convertir en símbol i exemple per al moviment obrer internacional i els seus diferents corrents. Karl Marx la va definir com el primer exemple concret de dictadura del proletariat, “el resultat de la lluita dels productors contra la classe dels propietaris”. Comerciants, obrers metal·lúrgics, però també advocats, periodistes, metges… El Consell de la Comuna va ser una representació del poble treballador de París.

Aquesta taula rodona pretén repassar aquell esdeveniment no com un exercici acadèmic ni nostàlgic, sinó militant. Es tracta d’analitzar aquella experiència, les seves potencialitats i errors, els debats que introdueix i les lliçons apreses com instrument inspirador a partir del qual analitzar les lluites, alternatives i estratègies emancipadores del nostre present.

Ponents:

  • Montserrat Galcerán (Fundación de los Comunes)
  • Jaime Pastor (Viento Sur)
  • Jeanne Moisand (Universitat Pompeu Fabra)

Modera: Laia Altarriba (Tigre de Paper)

 

SALA 3: Sobirania, autodeterminació i repressió: l’Estat espanyol contra els pobles.

L’any 2017, l’independentisme català va plantejar un embat a l’Estat i no va reeixir. Aquella experiència ha deixat molts aprenentatges, però també molta repressió i ferides obertes. Per això no és fàcil construir un plantejament de futur mínimament compartit entre tots els actors polítics i socials per planificar una nova estratègia capaç de tornar a posar el règim del 78 entre l’espasa i la paret i avançar cap a una república catalana amb justícia social. Des de llavors, l’independentisme ha estat incapaç de reaccionar i tornar a plantejar una estratègica de ruptura democràtica clara i definida.

A partir de l’anàlisi de conceptes com els de sobirania, repressió, Estat, embat, etc., aquesta taula té com a objectiu no tan sols fer una diagnosi del marc polític, econòmic, social i cultural en què es produeixen els fets dels últims anys, i dels mateixos esdeveniments i de tota la repressió que els ha seguit, sinó també veure quins aprenentatges i estratègies podem desplegar per plantejar una nova ofensiva contra l’Estat i fer front a la seva salvatge repressió.

Ponents:

  • Floren Aoiz (Fundació Iratzar)
  • Benet Salellas (advocat)
  • Gabriela Serra (mestra i activista social).

Modera i presenta: Clara Camps (Universitat de Barcelona)

 

DISSABTE, 3 DE JULIOL

18.45 – 20.45 h.

 

SALA 1: “El treball domèstic, El Capital i la vida” enmig de la crisi de la Covid-19

«Capitalisme vs. vida» ha estat un lema popularitzat per l’economia feminista i les manifestacions del 8-M dels últims cinc anys, però ¿què vol dir exactament? ¿Com es concreta aquesta defensa de la “vida” en el context Covid i de les polítiques governamentals que s’han desplegat?

“El treball domèstic, El Capital i la vida” defensa la versatilitat de les categories desplegades per Marx en la seva obra fonamental per entendre el potencial polític de les tasques que reprodueixen la classe treballadora més enllà del salari i com impacta la lluita de classes contemporània. A partir d’aquest marc, tractarem d’abordar quins trets adopta la crisi de cures en l’actual conjuntura de crisi econòmica i pandèmia. La taula aborda aquesta tasca amb un diàleg crític amb els debats sobre el “treball domèstic» de la segona onada feminista i les aportacions de Lise Vogel, Michael Lebowitz i altres teòriques de la reproducció social, com Susan Ferguson, i també respecte a les teòriques de la “fàbrica social”, com Silvia Federici.

Ponents:

  • Isabel Benítez (Seminari d’Economia Crítica Taifa).
  • Xavier Garcia Font (Seminari d’Economia Crítica Taifa).
  • Elena Idoate Ibáñez (economista, Seminari d’Economia Crítica Taifa).

Modera: Laia Jubany (Seminari d’Economia Crítica Taifa).

 

 

SALA 2: En defensa de la vida i la dignitat de viure: la necessitat de la promoció de la salut pública i de la reversió de privatitzacions

El problema de salut pública que ha suposat la pandèmia de la Covid-19 ha fet evident que els efectes del virus no han estat iguals per tothom. La desigualtat s’ha manifestat amb tota la seva cruesa. La pandèmia i les mesures restrictives aplicades per fer-hi front han suposat una amenaça pels grups de població més pobres i vulnerabilitzats, que sobreviuen en condicions de salut molt lamentables (a causa de situacions de precarització laboral, de vivenda insalubre, de violència masclista al si de les llars, etc.). La letalitat del virus (pels més grans i vulnerables) i la seva transmissibilitat han donat lloc al col·lapse d’un sistema sanitari ja molt afectat per l’austeritat i la mercantilització imposades durant els últims anys per les polítiques neoliberals. A més a més, la propietat de la vacuna i el seu domini per part de les grans empreses farmacèutiques han fet també evident com un neoliberalisme globalitzat només fa que reforçar les desigualtats entre un “nord” cada vegada més diminut i un “sud” que no deixa de créixer. Tot plegat ens encara amb una realitat que fa urgent debatre sobre la necessitat de revertir privatitzacions, de reforçar al màxim els sistemes de salut pública, d’introduir una perspectiva feminista en la intervenció i en la recerca en salut i de crear una infraestructura de investigació global orientada a garantir la salut i la vida de la majoria i no pas a generar beneficis econòmics.

Ponents:

  • Joan Benach (Universitat Pompeu Fabra).
  • Mireia Moret (activista per la Sanitat Pública, Rebel·lió atenció primària).
  • Xavier Milian (historiador i periodista. Coautor de “Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública”).

Modera: Isabel Chacón (activista per la Sanitat Pública, Sanitàries En Lluita i plataforma en defensa dels serveis públics)

 

SALA 3: Garantir la supervivència: renda bàsica universal, treball garantit i el dret a una vivenda digna

L’avanç imparable del neoliberalisme en aquestes últimes dècades ha suposat la precarització de les condicions laborals del gros de la població i l’exclusió de moltes persones del mercat laboral formal, ja sigui de manera esporàdica o permanent. Avui, doncs, treballar no és garantia de protegir-se de la pobresa. Aquesta situació queda accentuada, a més a més, per una mercantilització del mercat de la vivenda, que ha fet que disposar d’una llar (hipotecant-se o pagant lloguers desorbitats) sigui una nova manera de disciplinar la població perquè suporti feines en condicions laborals deplorables. Enfront d’aquesta realitat, es fa necessari pensar i reflexionar sobre com garantir una renda bàsica, sobre com garantir el treball digne i distribuir-lo, i sobre quin és el camí per assegurar el dret a la vivenda digna. Com garantir la supervivència bàsica és el debat que es planteja en aquesta taula.

Ponents:

  • Vidal Aragonés (advocat laboralista, col.lectiu Ronda, Universitat Autònoma de Barcelona)
  • David Casassas (Universitat de Barcelona)
  • Marta Ill Raga (portaveu del Sindicat de Llogaters)
  • Irene Escorihuela (Observatori DESC)

Modera: Xavier Granell (politòleg)